El Dr. Francesc de Verneda (1793-1807), el pastor assetjat pel patró. Regalisme municipal i llibertat pastoral a la Catalunya de finals dels XVIII / per Ramon Reixach i Puig
Reixach i Puig, Ramon


En: 114151 Església, societat i poder a les terres de parla catalana. Actes del IV Congrés de la CCEPC. Valls : Cossetània : Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana, 2005. p. 207-224

Reforma catòlica i renovació de les esglésies medievals : contextualització històrico-arquitectònica del retaule de Sant Pere de Vallcàrquera (1595) / Jaume Oliver y Bruy
Oliver i Bruy, Jaume


En: Monografies del Montseny. Viladrau, núm. 35 (2020) , p. 141-152
Resums en català i anglès.

A l'església de Sant Pere de Vallcàrquera, al municipi actualment anomenat Figaró-Montmany, es troba un retaule renaixentista restaurat entre els anys 2005 i 2012. Aquest article té com a objectiu la contextualització d'aquest retaule en el marc més ampli del desplegament local de les directrius del Concili de Trento i els seus efectes en els edificis religiosos, la seva arquitectura i ornamentació.

Aportacions d'Antoni Agustín a la tercera etapa tridentina / Joan Bada i Elias
Bada i Elias, Joan


En: 034677 Jornades d'Història: Antoni Agustí (1517 - 1586) i el seu temps: Resum. Tarragona 1, 2, i 3 maig 1986. Tarragona : [Hemeroteca Caixa de Tarragona], 1986. p. 77-78

Antonio Agustín y el concilio de Trento / Agostino Borromeo
Borromeo, Agostino


En: 034677 Jornades d'Història: Antoni Agustí (1517 - 1586) i el seu temps: Resum. Tarragona 1, 2, i 3 maig 1986. Tarragona : [Hemeroteca Caixa de Tarragona], 1986. p. 122

El Concilio de Trento y la Batalla de Lepanto / Luis Batlle y Prats
Batlle i Prats, Lluís


En: Revista de Gerona. Girona, núm. 45 (1968) , p. 58-59: il. (Dos notas de la España Imperial) 

Cartas inéditas del maestro Fr. Juan Gallo, O.P., teólogo del Concilio de Trento / por Fr. José M. Coll, O.P.
Coll i Soler, Josep M.


En: Anales del Instituto de Estudios Gerundenses. Gerona. Vol. 17 (1964-1965) , p. 79-106

"Muchas profesan por fuerza, , se quejan, y con el tiempo, se aquietan". El caso Elena Cervera, Barcelona - Roma, 1616 / Isabelle Poutrin
Poutrin, Isabelle


En: Historia Social. Valencia, núm. 91 (2018) , p. 131-148 (Dossier: Las fronteras religiosas y sociales en la reforma católica) 

Los Confesores y los relatos autobiográficos de monjas en la transición del siglo XVI al siglo XVII : Hipólita de Rocabertí y Ana Domenge / Rosa M. Alabrús Iglesias
Alabrús i Iglesias, Rosa Maria


En: Pedralbes : revista d'història moderna. Barcelona. Any XXXVII, núm. 37 (2017) , p. 95-114 (Miscel·lània) 
Notes a peu de pàgina. Resums en català, castellà i anglès.

S'analitza la capacitat d'influència que en els relats autobiogràfics de les monges van tenir els seus confessors i la voluntat de reputació femenina que s'hi reflecteix. Teresa de Jesús sempre va fugir d'una excessiva dependència dels confessors. Els riscos de manipulació de les consciències de les religioses confessades eren evidents. S'examinen dins el text els casos de les dues monges de Sant Domènec Hipòlita de Rocabertí i Anna Domenge, amb el procés inquisitorial del confessor d'aquesta última, fra Antoni Darnils. S'explora la complexa dialèctica confessor-monges i la vocació hagiogràfica d'exemplaritat pública amb què van ser escrites les narracions. Paraules clau: relats, autobiografies, religioses, hagiografia, confessors.

La lluita per esdevenir un poder. Els beneficiats de la catedral de Girona al segle XVII / Montserrat Jiménez Sureda
Jiménez i Sureda, Montserrat


En: Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Girona. vol. 53 (2012) , p. 69-104 (Ponències) 
Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix documental. Resums en català i anglès.

Aquest article presenta la lluita secular dels beneficiats de la catedral de Girona per tal d'equiparar el seu estatus corporatiu al d'altres elits eclesiàstiques, com la canonical. Es compara el seu cas amb altres casos anàlegs; es fa balanç de la relació deis beneficiats amb altres poders ciutadans, com el del bisbe i el de l'Ajuntament, i s'analitza l'impacte de les diverses conjuntures històriques per les quals va passar la institució, incidint especialment en les conseqüències del Concili de Trento.

Tarragona y el Concilio de Trento : las construcciones religiosas de la diócesis tarraconense entre 1560 y 1603 / Sofía Mata de la Cruz
Mata de la Cruz, Sofía


Tarragona : Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics, 1995
137 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 84-60624013

Una institución singular : los concilios provinciales de Tarragona en la Edad Moderna / Ignasi Fernández Terricabras
Fernández Terricabras, Ignasi


En: Tiempos modernos : Revista electrónica de Historia moderna. Madrid. vol. 7, núm. 20 (2010) , 16 p (Estudios sobre la Iglesia en la Monarquía Hispánica) 
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

El concili de Trento va ordenar als arquebisbes convocar concilis provincials a cada província eclesiàstica cada tres anys. No obstant això, aquest mandat no va ser efectiu a cap província catòlica. Per això la sèrie ininterrompuda de concilis provincials de Tarragona entre el segle XVI i 1757 és un fet remarcable que mereix atenció. El seu estudi permet establir que aquests concilis actuaven com una institució representativa de l'estament eclesiàstic català. En ells, els bisbes i els representants dels cabildos i dels monestirs tractaven sobre els impostos, la jurisdicció o les reformes religioses.

The implementation of the Counter-Reform in Catalan-speaking lands (1563-1700) : A succesful process? / Igansi Fernández Terricabras
Fernández Terricabras, Ignasi


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 83-100
Notes i referències.

The process of the Counter-Reformation, embarked on after the Council of Trent (1545-1563), was successful in some parts of Europe, whilst in others it did not manage to change the existing religious practices or morals. In the Catalanspeaking lands, we cannot yet reach a definitive answer on the success or failure of the Counter-Reformation. We do know that there was an intense reforming campaign undertaken by the king, the Church authorities and a major swath of the regular clergy, heightened by fear that proximity to France and Occitan immigrants would foster the penetration of Calvinism. Vast resources were poured into the propagation of the Catholic dogmas and the reform of the clergy, as defined during and after the Council of Trent. However, other factors hindered this process, including banditry and the presence of Muslim converts to Christianity. A hypothesis can be put forth that in heavily urban areas, the Counter-Reformation was ultimately imposed in the middle term, but that it encountered more difficulties in the mountainous and more rural and isolated areas despite the efforts of the reformers.

La implantació de la Reforma católica a les terres de parla catalana (1563-1700). Un proceés reeixit? / Igansi Fernández Terricabras
Fernández Terricabras, Ignasi


En: Catalan Historical Review. Barcelona, núm. 4 (2011) , p. 227-240
Notes i referències.

El procés de la Reforma catòlica, endegat després del Concili de Trento (1545-1563), va tenir èxit en alguns territoris europeus, però en d'altres no aconseguí canviar la religiositat ni la moral existents. Pel que fa als territoris de parla catalana, no es pot encara arribar a una resposta definitiva sobre l'èxit o el fracàs de la Reforma catòlica. Però ja sabem que hi va haver una intensa campanya reformadora del rei, de les autoritats eclesiàstiques i d'una part important del clergat regular, incrementada per la por que el veïnatge amb França i la immigració occitana afavorissin la penetració del calvinisme. S'esmerçaren molts recursos en la propagació dels dogmes catòlics i en la reforma del clergat, tal com havien estat definits durant i després del Concili de Trento. D'altres elements, però, dificultaven el procés, en particular el bandolerisme i la presència de moriscos. Es pot formular la hipòtesi que a les zones amb una forta presència urbana la Reforma catòlica s'imposà a mitjà termini, però que va patir més dificultats a les serralades i a les zones més rurals i aïllades, malgrat els esforços dels reformadors.

Notes sobre la biblioteca barroca de la Comunitat de Preveres de Santa Maria de Vilafranca / Joan Solé i Bordes
Solé i Bordes, Joan


En: 128233 El Penedès dins la Catalunya moderna. Actes de les XVIII Jornades d'Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès : Institut d'Estudis Penedesencs, 2009. p. 155-167 : il.
 (Comunicacions) 

El Monestir d'Amer: persones i institucions / Josep M. Marquès i Planagumà
Marquès i Planagumà, Josep Maria


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 17 (2005) , p. 53-80
Notes. Inclou apèndixs.

El propòsit de les pàgines presents és de posar a disposició dels interessats algunes dades sobre el monestir benedictí d'Amer que es guarden a l'Arxiu Diocesà de Girona, i rellegir-ne d'altres, publicades esparses, amb major rigor. Des que vam revisar sobre els originals i editar el diplomatari compors per Esteve Pruenca, s'han continuat reiterant afirmacions obsoletes sobre la casa religiosa. Jaume Marquès i Casanovas, per la seva banda, féu referència a un cronicó del monestir que no hem sabut trobar, i que presenta característiques pròpies de les històries inventades el segle XVII.

El Monestir de Santa Maria d'Amer, l'església parroquial de Sant Miquel i l'Hospital en les visites pastorals dels segles XVI i XVII / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Quaderns de la Selva : Revista del Centre d'Estudis Selvatans. Santa Coloma de Farners, núm. 14 (2002) , p. 121-132
Notes.

La importància del monestir de Santa Maria d'Amer ha estat àmpliament demostrada i estudiada durant l'època medieval (des de la seva fundació en el segle X fins al segle XV); malgrat això, els segles de l'època moderna han passat desapercebuts per als historiadors modenistes. Des d'aquí pretenem donar a conèixer alguns aspectes (des d'un punt de vista extern, però prou aclaridors) de la vida del monestir, de la seva església parroquial de Sant Miquel i de l'hospital, a partir de les visites canòniques dels bisbes i dels seus visitadors, des de final del segle XVI i al llarg del segle XVII.

Canvi cultural a la societat del Segle d'Or: Catalunya i Castella, segles XVI-XVII / Henry Kamen ; traducció de Josep M. Martínez
Kamen, Henry


Lleida : Pagès, 1998
603 p. (Seminari, 9. Catalònia) 
Bibliografia. Notes. Títol original: The Phoenix and the flame : Catalonia and the Counter Reformation.
ISBN 8479355158

La vida i els costums de la gent d'una petita parròquia catalana als segles XVI i XVII serveixen a l'autor com a punt d'arrencada per a endinsar-nos en els lents i, a la vegada, profunds canvis imposats pels efectes de la reforma del catolicisme al Concili de Trento en tots els àmbits de la vida quotidiana, els costums, la religiositat i la cultura populars. Això es fa, d'una banda, emprant un amplíssim ventall de fonts documentals, tant literàries com d'arxiu, i, d'una altra, resseguint a bastament una ingent varietat temàtica que engloba aspectes com l'evolució de les creences religioses considerades com a part de la sociabilitat col·lectiva, l'expandiment dels nous rituals i pràctiques de fe, la difusió de nous cultes i devocions, l'increment de confraries i nous ordes religiosos, la reordenació de les institucions eclesiàstiques tradicionals, els inicis del control de la festa i el lleure per l'Església, la sacramentalització i regulació del matrimoni, els canvis en l'ús de la llengua com a vehicle de comunicació del poble, etc. Tot plegat, sense deixar de banda la complexa, difícil i escassament reeixida política d'implantació del Tribunal de la Inquisició a Catalunya i la necessària reflexió sobre les relacions del Principat català amb la monarquia dels Àustria en temps del govern de Felip II.

La Reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587 - 1800) [Fitxer informàtic] / Xavier Solà Colomer; dirigida per Joaquim M. Puigvert Solà
Solà i Colomer, Xavier


[Girona] : Universitat de Girona, DL 2006
Dirigida per: Puigvert i Solà, Joaquim M.. Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, 2005
1 fitxer electrònic
Bibliografia i fonts. Notes a peu de pàgina. Inclou apèndix cartogràfic, fotogràfic i documental.
ISBN 84-689-8280-6

La present tesi vol explicar la implantació de la Reforma Catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (El Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), entre 1587 i 1800, des dels bisbes posttrentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il lustrats Tomàs de Lorenzana i Francisco de Veyan. La documentació principal són les sèries de les visites pastorals conservades a l'Arxiu Diocesà de Girona i l'Arxiu Episcopal de Vic; paral lelament, s'ha reforçat amb documentació parroquial (llibres sagramentals, consuetes, llibres d'obra i confraries), protocols notarials (notaries de Rupit, Sant Feliu de Pallerols, El Mallol i Amer) i impresos episcopals. Els manaments de les visites pastorals s'han contrastat, amb semblances i diferències, amb els decrets del concili de Trento, de les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes, i amb les evidències artístiques, arquitectòniques i arqueològiques. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard (ben entrat el segle XVIII).

La Contrareforma a Catalunya a través de les visites pastorals: les parròquies de les Valls de Bas, Hostoles i Amer en els segles XVI i XVII / Xavier Solà Colomer; dirigida per Joaquim M. Puigvert i Solà
Solà i Colomer, Xavier


Dirigida per: Puigvert i Solà, Joaquim M.. Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art, 2002
333 p. ; 30 cm (Treballs de recerca de doctorat. Universitat de Girona. Departament de Geografia, Història i Història de l'Art) 
Treball de recerca de doctorat. Mecanoscrit (impressora).

La Reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587 - 1800) / Xavier Solà Colomer
Solà i Colomer, Xavier


En: Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics. Barcelona, núm. 17 (2006) , p. 199-213 (Tesis Doctorals) 
Tesi doctoral dirigida pel doctor Joaquim M. Puigvert, llegida a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona el 29 de setembre de 2005. Inclou resum bilingüe català-anglès.

La tesi doctoral que presentem aborda la implantació de la Reforma catòlica en una sèrie de parròquies rurals dels bisbats de Girona (valls de Ridaura, Bas, Hostoles i Amer) i Vic (el Collsacabra i les valls de Susqueda i Sau), des de 1587 fins a les darreries del segle XVIII, des dels bisbes posttridentins Jaume Caçador i Pedro Jaime als il·lustrats Tomàs de Lorenzana i Francesc de Veyan. La principal font documental emprada han estat les visites pastorals, segurament l'instrument més adequat i adient per aproximar-nos a les intencions de confessió íntegra i total del territori. Els manaments de les visites s'han contrastat amb els decrets del Concili de Trento, les constitucions provincials tarraconenses i les sinodals gironines i vigatanes. Tots ells han servit per demostrar la lentitud en la implantació del programa tridentí, que s'assoleix, de fet, amb força retard, ben entrat el segle XVIII.